7a Escola d'Estiu: "El país que no domestica on s'educa" amb Montserrat Escayola

Parlem de...
Des de l'educació: "Com 'aplicar' les línies pedagògiques que respecten la llibertat de l'infant, que fan de marges del riu de la Vida, que certs mestres posen sota la pell i que ens deixen una emprempta que perdura per sempre.


La Montserrat va conduir una excel·lent ponència sobre l'educació a les escoles basada en la llibertat dels infants seguint les línies pedagògiques marcades per Montessori o Freinet entre d'altres i tenint com a valors el contacte, la imaginació, el joc, el dibuix al natural, construir... Ens va parlar de la importància de tornar als sentits - vista, gust, tacte, olfacte i oïda - ja que els infants recorden el que viuen, el que experimenten.


El món que troba el nen d'avui dia és un món ple d'estímuls, ple d'informació i ple de recursos que els fa decidir constantment cap a on volen anar. És un món ple de camins oberts però cal decisió per trobar el camí propi. La tasca del mestre ha de ser acomapanyar l'infant en el seu aprenentatge tot potenciant els seus interessos, estimular les seves ganes d'investigar, fer-lo reflexionar sobre allò que descobreix, incitar l'autoaprenentatge i proporcionar-li la possibilitat de treballar en grup en treballs globals que impliquin tasques interdisciplinars on es vegi la interrelació de diferents àmbits, relfex de la interrelació entre tots els aspectes de la vida.

És important ajudar-los a formular preguntes i trobar respostes coherents, processar-les i integrar-les. No es tracta pas de partir del "això funciona d'aquesta manera" sinó d'implicar l'infant per tal que trobi la solució a les seves inquietuds, "i a tu, què et sembla? com creus que funciona?". Sovint els adults intervenim massa per protegir-los i els infants es tornen passius, letàrgics, a l'espera que algú altre li resolgui els problemes. Els traiem les ganes i la seguretat per fer les coses i per aprendre. Com a mestres i com a pares ens cal posar límits i fer de guies, d'acompanyants en aquest meravellós procés del créixer i el conèixer. Hem d'anar acotant els àmbits perquè els nens no ho poden aprendre tot a la vegada i cal evitar la dispersió. Es tracta doncs de trobar l'equilibri, tenir seny i donar el temps necessari per a cada cosa, recuperar la lentitud de les coses en aquest món accelerat que els infants també perceben com a tal.



Segons la Montserrat, cal potenciar l'hàbit de tenir la voluntat d'aprendre, ja que d'aquesta manera mai no deixes de fer-ho. I no hi ha millor manera d'aprendre que volent-ho. 


És cert que no tots els mestres estan preparats per treballar d'aquesta manera i que cal estar obert i atent perquè les coses t'arribin, però és un fracàs que un nen arribi a sisè de primària i no tingui ganes d'aprendre.


Per finalitzar, la Montserrat ens va parlar dels exercicis de Kinesiologia Educativa que fa anys que practica amb els nens de la seva escola, l'Escola del Mar. Podeu consultar la llicència a: http://issuu.com/montserrat_escayola/docs/kinesiologia_educativa
Els exercicis són molt interessants i a la biblioteca fem un curs intensiu de 8h amb la Montserrat molt suggerent i ple d'eines per mestres i altres professionals que tractin amb infants. No us el perdeu!