dimecres, 29 de febrer del 2012

"Cal un títol, per ser bibliotecari?" : reflexions sobre l'article de Víctor Alexandre

Aquesta setmana, arran del capítol 426 de la Riera emès el passat 7/2/12, s'ha desfermat el debat sobre la formació que ha de tenir el personal que treballa a la biblioteca. Víctor Alexandre recull la polèmica en el seu article publicat a elSingulardigital.cat "Cal un títol, per ser bibliotecari?" i es fa ressó del comunicat emès pel Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya sobre el descrèdit que han rebut darrerament els bibliotecaris.

No només la sorpresa d'un dels personatges de la Riera sobre la necessitat de tenir un títol universitari per treballar a una biblioteca, sinó també les declaracions d'un catedràtic de Filosofia de la UB recomanant als alumnes de Filosofia i Història que busquessin feina a biblioteques i la iniciativa del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Madrid de encoratjar als aturats a treballar a les biblioteques de manera voluntària per reduir les despeses del consistori han encès la polèmica.

A les biblioteques habitualment hi treballen dos perfils professionals:
  • Els bibliotecaris. Són experts en la gestió i organització d'una biblioteca o centre de documentació. Coneixen les tècniques, les normatives i estan preparats per dur a terme tasques i activitats per assolir els objectius marcats per la biblioteca. Es preparen durant 4 anys per poder obtenir el Grau en Informació i Documentació i, com en qualsevol altre professió especialitzada, tenen un títol universitari que els acredita els seus coneixements
  • Els auxiliars de biblioteca. Habitualment realitzen tasques de suport i atenció als usuaris. Per  aquesta posició només cal estar en disposició del títol d'ESO, Graduat Escolar o Batxillerat (segons la institució que els contracta). Malauradament, a Catalunya no tenim una formació específica per a auxiliars de biblioteca, cosa que difereix d'altres comunitats com la valenciana on tenen un batxillerat específic per formar-los. És interessantíssima aquesta formació ja que les tasques que realitzaran a la biblioteca són diferents de les que farien com a administratius

Paradoxalment, la persona que acostuma a estar de cara al públic és l'auxiliar i el bibliotecari es tanca al despatx a fer les tasques més tècniques i de gestió. Això abans no era així. El bibliotecari tenia un contacte directe amb els usuaris i els assessorava en el seu procés lector i en l'aprenentatge, i ho feia en companyia, amb el suport i gràcies també al treball en equip amb els auxiliars. Teniu un molt bon exemple a Can Butjosa on, bibliotecaris i auxiliars treballem colze amb colze ajudant-nos i aconsellant-nos els uns als altres per fer que la biblioteca funcioni millor. Hom pot pensar que el paper de l'auxiliar és prescindible i banal, però sense ells us asseguro que moltes biblioteques no funcionarien gens bé!!! I sinó, fixeu-vos amb l'Àngels, la Mercè o la Sònia... LA FEINADA QUE FAN CADA DIA!!!

El descrèdit dels bibliotecaris ens l'hem guanyat una mica a pols. Ens hem tancat als nostres despatxos oblidant-nos dels usuaris i hem deixat d'imprimir caràcter a les nostres biblioteques fent que totes s'assemblin les unes a les altres. Hem de tornar a restituir la nostra posició i això passa primerament per nosaltres mateixos. El canvi ha de ser de dins cap a fora i no a la inversa! Quan aprenguem a prendre'ns seriosament, a valorar la feina que fem i a reestablir el contacte amb aquells a qui servim de ben segur que se'ns veurà amb uns altres ulls.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Avui dimarts: visita de formació

Els dimarts són un dia especial que trenca la rutina de la setmana. Habitualment, tenim oberta la biblioteca totes les tardes de 15 a 20h, però els dimarts fem una excepció i obrim també pel matí. Això no vol dir que la resta de la setmana no hi siguem a primera hora, però ens tanquem a fer totes aquelles feines més tècniques i burocràtiques en comptes de fer atenció als usuaris. Bé, tampoc és del tot cert... ja sabeu que som una biblioteca especial i, com a tal, tenim els nostres tocs distintius. Un d'aquests són les visites didàctiques que fem a les escoles que ens volen visitar i per a les quals reservem els dimecres i els divendres pel matí. Però d'això ja en parlarem un altre dia!

Avui parlarem dels dimarts i com us deia, els dimarts són especials perquè tenim usuaris des de primera hora del matí (10h) i fins a mitja tarda (18h) parant una estoneta per dinar. És d'allò més agradable gaudir de la biblioteca pels matins perquè entra un solet dolç i agradable que il·lumina tots els racons de la Caixa Màgica. Hi ha una quietud especial només interropuda pels cants dels ocells del pati i algun que altre cotxe i autocar que passen a prop. Són els millors moments per a les activitats que requereixen silenci i concentració, com ara la preparació d'exàmens per part estudiants universitaris o la lectura profunda de pares, mares i joves que es deixen caure per aquí. He de confessar, però, que es fa extrany no veure cap vailet voltar per la biblioteca demanant que li expliquis un conte o abraçant al gran Babar de peluix!

A la tarda torna l'activitat normal i a partir de quarts de cinc ja tenim els primers lectors que, alliberats de l'escola, corren cap a la biblioteca per submergir-se entre els llibres que amaguen històries de pirates i tresors, o, per fer els temuts "deures" amb l'ajuda del fons de referència i coneixements. Arriben, es treuen les jaquetes i motxilles, les pengen a l'entrada i després amb totes les llibretes, llibres i estotjos fent muntanyeta comencen a baixar les escales camí cap a la sala principal. No han arribat a posar el segon peu al primer graó que la Blanca, la nostra estimada conserge, ja els recorda que han de signar els fulls que hi ha a l'entrada per a la col·lecció de noms del Follet i els més despistats desfant el camí per gargotejar el seu en blau. Baixen, ens diuen bona tarda amb els seus somriures meravellosos i discrets cerquen un lloc estratègic on instal·lar-se: ni massa arraconats ni massa exposats, una posició justa que els permeti concentrar-se a la vegada que controlen tot el que succeeix a la biblioteca. I mica en mica, va arribant tothom: un conte en préstec, dues novel·les de retorn, "Si us plau, em pots fer una pròrroga? És que m'he deixat els llibres a casa...", i va passant l'estona, fins que, ben aviat comencem a sentir les primeres notes de la caixeta de música que ens indiquen que és hora d'anar recollint. La melodia ens acompanya fins que tothom, préstecs i retorns al dia, és fora de la biblioteca.

Els dimarts, però, no marxem a casa sinó que agafem una mica d'aire i tornem a endinsar-nos entre tasques pendents, fitxes i perills d'extinció. Normalment no estem sols. Aquestes tardes són les que aprofitem per a les activitats a porta tancada: la Taula-Camilla i les Visites de Formació. En concret, avui tenim una visita de formació dels alumnes de l'IES Ribot i Serra de Sabadell. Venen alumnes i professors i la Mercè, com a bona directora i amfitriona, els explica on són, qui som, què fem i per què ho fem. Les seves cares ho diuen tot: meravellats l'escolten sense perdre el fil quan parla del Follet, del Monstre que encomana les ganes de llegir i de la importància de fer-se una bosseta per desar les ganes de llegir: "Avui no heu vingut a llegir, heu vingut a aprendre".

Són moments que no tenen preu i la sort és nostra que, des del taulell, darrera de la pantalla de l'ordinador, els espiem dissimuladament per gaudir de la seva joia.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Els diumenges del Follet

Bona tarda amics,

Avui el Follet ens ha fet una confessió: ha obert un blog perquè puguem difondre la tasca de la Biblioteca!
El diumenge estava tot content i calentet a la Biblioteca i va estar navegant per internet. Li agrada molt llegir el diari pel matí i estar al dia de noves lectures que puguin ser interessants per la biblioteca. La pobre Mercè els dilluns a primera hora de la tarda sempre troba notetes amb llibres per comprar!!

També li agrada molt tafanejar blogs de cuina perquè és un gran llaminer i els caps de setmana els passa cuinant noves receptes de dolços i pastissos, tot i que ho fa a la cuina de la seva caseta sense escampar ni una engruna per la biblioteca!! No us podeu imaginar com n'és de difícil per ell convertir les mides de les receptes a mides de follet però n'és tot un expert.

I res, xafardegant i xafardegant ha descobert tot de blogs d'altres biblioteques i ha pensat... per què no en fem un nosaltres? I au, aquí el tenim! Vol que ens encarreguem nosaltres però de tant en tant quan trobi un instant de tranquil·litat entre la feina a la Biblioteca i les visites a Ca la Lula, escriurà alguna coseta dels seus records quan la biblioteca era una masia, dels canvis que hi ha hagut en aquests trenta anys o dels seus pensaments més íntims i profunds. Qui sap! Els follets són éssers enigmàtics i ves a saber què els passa pel cap... Veurem amb què ens sorprèn!

Per ara, ens encarregarem nosaltres.
Fins aviat amics!