dissabte, 30 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país que els infants habiten mentres juguen" amb Anna Castells

Parlem de...
Jo sóc sinònim de llibertat, de comunicació, de trobada entre paraules, mirades, pobles i persones. Mentre juguem passen coses pels caps i els cors dels jugadors. I si els educadors volem que passin hem de mesclar els ingredients lúdics amb la saviesa de qui sap què busca i la cura de qui sap que ha de deixar un espai per la sorpresa.



Per acabar l'Escola d'Estiu, a la darrera sessió, l'Anna Castells ens va parlar de la importància del joc com a eina de comunicació i llibertat. Mitjançant diversos jocs jugats amb diferents regles vam anar veient què aconseguim amb unes estratègies o altres, quins són més participatius, quins tenen un únic vencedor, quins fan imprescindibles la cooperació amb els altres companys de joc, com riem més, com podem donar més protagonisme als infants que els costa participar. 

Imatge extreta de Maria's blog 

Vam poder observar fenòmens de grup a través del joc i vam poder jugar i riure com infants!

dijous, 28 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país que no domestica on s'educa" amb Montserrat Escayola

Parlem de...
Des de l'educació: "Com 'aplicar' les línies pedagògiques que respecten la llibertat de l'infant, que fan de marges del riu de la Vida, que certs mestres posen sota la pell i que ens deixen una emprempta que perdura per sempre.


La Montserrat va conduir una excel·lent ponència sobre l'educació a les escoles basada en la llibertat dels infants seguint les línies pedagògiques marcades per Montessori o Freinet entre d'altres i tenint com a valors el contacte, la imaginació, el joc, el dibuix al natural, construir... Ens va parlar de la importància de tornar als sentits - vista, gust, tacte, olfacte i oïda - ja que els infants recorden el que viuen, el que experimenten.


El món que troba el nen d'avui dia és un món ple d'estímuls, ple d'informació i ple de recursos que els fa decidir constantment cap a on volen anar. És un món ple de camins oberts però cal decisió per trobar el camí propi. La tasca del mestre ha de ser acomapanyar l'infant en el seu aprenentatge tot potenciant els seus interessos, estimular les seves ganes d'investigar, fer-lo reflexionar sobre allò que descobreix, incitar l'autoaprenentatge i proporcionar-li la possibilitat de treballar en grup en treballs globals que impliquin tasques interdisciplinars on es vegi la interrelació de diferents àmbits, relfex de la interrelació entre tots els aspectes de la vida.




És important ajudar-los a formular preguntes i trobar respostes coherents, processar-les i integrar-les. No es tracta pas de partir del "això funciona d'aquesta manera" sinó d'implicar l'infant per tal que trobi la solució a les seves inquietuds, "i a tu, què et sembla? com creus que funciona?". Sovint els adults intervenim massa per protegir-los i els infants es tornen passius, letàrgics, a l'espera que algú altre li resolgui els problemes. Els traiem les ganes i la seguretat per fer les coses i per aprendre. Com a mestres i com a pares ens cal posar límits i fer de guies, d'acompanyants en aquest meravellós procés del créixer i el conèixer. Hem d'anar acotant els àmbits perquè els nens no ho poden aprendre tot a la vegada i cal evitar la dispersió. Es tracta doncs de trobar l'equilibri, tenir seny i donar el temps necessari per a cada cosa, recuperar la lentitud de les coses en aquest món accelerat que els infants també perceben com a tal.



Segons la Montserrat, cal potenciar l'hàbit de tenir la voluntat d'aprendre, ja que d'aquesta manera mai no deixes de fer-ho. I no hi ha millor manera d'aprendre que volent-ho. 


És cert que no tots els mestres estan preparats per treballar d'aquesta manera i que cal estar obert i atent perquè les coses t'arribin, però és un fracàs que un nen arribi a sisè de primària i no tingui ganes d'aprendre.


Per finalitzar, la Montserrat ens va parlar dels exercicis de Kinesiologia Educativa que fa anys que practica amb els nens de la seva escola, l'Escola del Mar. Podeu consultar la llicència a: http://issuu.com/montserrat_escayola/docs/kinesiologia_educativa
Els exercicis són molt interessants i a la biblioteca fem un curs intensiu de 8h amb la Montserrat molt suggerent i ple d'eines per mestres i altres professionals que tractin amb infants. No us el perdeu!

dimecres, 27 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "Els contes: el país natural dels infants" amb Rosa Maria Curto

Parlem de...
Taller per experimentar i compartir les sensacions i emocions que els contes ajuden, tot mirant cap endins, a aflorar, ajudant-nos a descrobrir-nos a nosaltres mateixos, el món interior i exterior, en harmonia natural

Per acabar la tarda, la Rosa Maria Curto va conduir un taller molt interessant i interactiu que reproduia la metodologia emprada en el Taller d'il·lustració que realitza a la biblioteca durant tot el curs escolar amb els infants.

Vam començar amb unes relaxacions completes que ens van fer prendre consciència del nostre propi cos i l'ara, acompanyats amb la dolça veu de la Rosa Maria i la cançó Au Royaume de Fées de Joève. Després ens vam imaginar que erem una petita llavor d'arbre que creixiem fins fer-nos un arbre fort i robust que passava per totes les estacions de l'any i posteriorment vam reflexionar entorn a diferents preguntes com: en què ens assemblem a un arbre? Què has sentit empatitzant amb el teu arbre interior? Què podem aprendre dels arbres?


La Rosa Maria va fer èmfasi amb com d'important és escoltar tots els nens i fer-los participar. Al principi és difícil que s'expressin i només els més agosarats s'atreveixen a dir alguna cosa, però a mesura que van aportant idees i sentiments, fins i tot els més tímids s'uneixen, argumenten i s'expressen.



La lectura de L'arbre vermell de Shuan Tan ens va ajudar a veure la importància dels contes per descobrir el nostre món interior i canalitzar les emocions, no només a través del text, sinó a través de les il·lustracions que sovint ens colpegen l'ànima i ens fan veure què hi tenim a dins.




Per finalitzar el taller, vam dibuixar un arbre, cadascú el seu. Disposàvem d'un full en blanc, retoladors de colors, llapis, bolígrafs, etc., i lliurement vam anar dibuixant segons com som, com ens trobàvem en aquell moment. Sense presses malgrat el poc temps que disposàvem a última hora. Gaudint del moment, de l'ara.

Un cop acabat el dibuix, la Rosa Maria ens va anar explicant com interpretar l'arbre, segons les indicacions d'un psicòleg alemany, a partir de l'anàlisi de la base, el tronc, la copa, les dimensions, la pressió del traç, el predomini corbes, rectes, angles, l'aspecte, el ritme, la inclinació, la direcció de les branques, la situació, continuïtat, etc. Si voleu més informació, podeu consultar el blog de la nostra estimada il·lustradora on ho explica amb tot detall.


Una sessió fantàstica i que ens va ajudar molt a comprendre l'interior dels nens!

7a Escola d'Estiu: "Els contes: el país natural dels infants" amb Mercè Escardó i Bas

Parlem de...
Els contes són els territoris que en ser compartits faciliten que infants i adults trobin plegats camins interiors per reconèixer la vida i fan créixer les llavors que viuen en nosaltres vingudes de vés a saber on.

La Mercè ens va fer una fantàstica introducció als contes com a país natural dels infants. Amb un text preciosament poètic ens va parlar de com els contes són com rius plens d'aigua que corre i les paraules són com pedres que dipositen i sedimenten en l'ànima dels infants. De com parlen al nen interior i obren camins entre el conscient i l'inconscient per fer-nos créixer. Reflecteixen arquetips i ens ajuden a entendre la nostra situació a partir d'una situació irreal. 


Els nens amb els contes reafirmen allò que ja saben. Res no arriba perquè sí ni se'n va perquè sí. Tot té un motiu, un sentit. Tot succeeix per alguna cosa. 

L'amor viu dins del conte i és el que els nens busquen.

Petita bibliografia

  • HAES, Udo de (1991). El niño y los cuentos . Madrid: Rudolf Steiner
Com  actuen els contes en els nens, com entendre la seva esencia i com posar-los en contacte.
  • HAZARD, Paul (1988). Los libros, los niños y los hombres. Barcelona: Juventud.
Relaciona els infants amb el que s’ha escrit per a ells. Però cal escriure  només per a ells?
  • PALEY, Vivian Gussin (2006). La niña del lapiz marrón. Argentina. Amorrrortu
Com fer servir els contes, en aquest cas els de Leo Leonni, a l'escola, per comunicar-nos amb els nens deixant que ells expressin lliurement el que aquests els hi diuen  i créixer plegats.
  • PINKOLA ESTÉS, Clarissa (2003). El jardinero fiel. Barcelona: Ediciones B.
Els contes  segons a quines civilitzacions van  lligats a la vida.
  • Wasserziehr, Gabriela (1997). Los cuentos de hadas para adultos. Una lectura simbolica de lso cuentos de hadas recopilados por J.W. Grimm.Madrid. Endymion
Introducció a la lectura simbòlica dels contes segons la psicologia analítica de C.G. Jung i els seus seguidors. que entenen els contes com expressions de l'Inconscient Col·lectiu.
 

Contes narrats i llegits

  • Murail, Marie- Aude Il: Olivier Poncer(1993) Son papa est le roi. Tolouse. Milan 
  • "A la platja". Dins: tagore, Rabindranath 1966. La lluna nova.  Barcelona. Selecta

dimarts, 26 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país on s'arriba: la família" amb Eva Martínez Pardo

Parlem de...
La pertinença és una necessitat de tot ésser humà. La perspectiva sistèmica la reconeix com un principi bàsic que regula l'ordre dels sistemes. Allò que aprenem durant la infantesa en el si del sistema familiar pot ser decisiu en la nostra vida

Per començar la sessió l'Eva ens va demanar que ens ordenéssim per edat, des de la persona més jove (21 anys) fins la persona més gran (63 anys). Per què? És la realitat i és important partir sempre d'ella.

La primera pregunta sobre la qual vam reflexionar va ser: Què és l'educació? Cadascú va explicar què creia/sentia que era l'eduació. En va sortir el següent:

Felicitat - Donar i rebre - No s'acaba mai - Intercanvi d'experiències - Aprenentatge continu a tots els nivells - Repensar - Aprenentatge mutu que mai s'acaba, és infinit - Camí, procés, vincles entre persones i coses - Oportunitat de llibertat - Compartir vincles - Compartir i acompanyar - Estar disposat a aprendre - Conviure, reconèixer el bo en l'altre

Ningú en va donar una definició més tecnicista o oficial. En el paradigma educatiu actual és una feina tècnia, bé, s'hi considera... però és així?

Vam començar definint tres conceptes bàsics:

1. Pedagogia sistèmica
Segons l'Eva, la pedagogia sistèmica és una mirada a l'educació que té molt en compte els vincles afectius i familiars que totes les persones mantenim (més informació). Es basa en els ordres de l'amor desenvolupats per Bert Helling, psicòleg i pedagog alemany.

L'Insitut Gestalt de Barcelona la descriu de la següent manera: "La Pedagogía Sistémica pone la atención en las personas, en sus historias de vida e intereses, en la dignidad de sus raíces, vengan de donde vengan, en las identidades y talentos, descubriendo información oculta que habla de la red de la que forman parte (la red amorosa para educar). [...] La aplicación de las aportaciones de Bert Hellinger al marco educativo posibilita a los docentes a mirar la realidad educativa como un todo vinculado a los sistemas familiares, sociales, culturales e históricos del alumno, y cómo ello influeye y está en la base de los procesos de eseñanza-aprendizaje. Dada la complejidad cultural que existe en la escuela, se propone mirar campos de información transgeneracional y emocional, que brindan comprensiones produndas y útiles para acompañar a las nuevas generaciones a la vez que permite a los profesionales hacer su tarea desde la fortaleza y el bienestar, generando soluciones a problemas de conducta, aprendizaje y relación." (més informació)


2. Sistema
Elements amb tendència a l'equilibri, a l'homeòstasi.


3. Els tres ordres de l'amor
  • Primer ordre: La Pertinença. Tots pertenyem a un sistema i ho fem segons un ordre d'arribada
  • Segon ordre: La Jerarquia i l'Ordre. Cadascú al seu lloc. No ens movem en sistemes igualitaris, la jerarquia és necessària per a la supervivència i el bon funcionament dels sistemes
  • Tercer ordre: Equilibri entre Donar i Rebre. Primer rebo, després dono. Si rebo puc donar, si no dono m'esgoto

A partir d'aquí vam iniciar un exercici a través de frases que ens feien reflexionar i veure com funcionava la psicologia sistèmica, els ordres de l'amor i com podíem aplicar-ho en dia a dia educatiu. També vam practicar l'elaboració de genogrames com a eina per comprendre el sistema en el qual es troba l'infant amb qui interactuem.

Per acabar, de nou, cadascú de nosaltres va dir una paraula que resumia el que havíem compartit durant la sessió. Ens vam quedar amb ganes de més!!

Interessantíssim, Emocions, Genograma, Arrels, Autoconeixement, Vagatge, Profund, Obertura, Profund, Reconèixer, Reafirmar, Reconeixement, Passat, Gràcies

7a Escola d'Estiu: "El país on s'arriba: la família" amb Xavier Gimeno Soria

Ahir vam arrencar la 7a Escola d'Estiu que enguany versava al voltant del tema La infància com un país: seguint els camins de Saint-Exupéry.

La tarda va girar entorn la família i vam tenir dues xerrades interessantíssimes a càrrec d'en Xavier Gimeno Soria i de l'Eva Martínez Soria.

Parlem de...
Necessitats afectives dels infants per créixer saludablement. Descobrir que aquestes necessitats són tan bàsiques i primordials com les físiques. Els vincles familiars entre diferents habitants de la família: adults, infants, relacions intergeneracionals.

Amb en Xavier vam parlar de les famílies en sentit ampli (biològiques, no biològiques), d'aquells adults que fan de matriu pels infants. Al voltant d'un exercici molt interessant vam reflexionar sobre els tipus de família. Dos grups de 5 voluntaris van representar una família tradicional i una altra contemporània de manera estàtica, com si fos una fotografia, mentre que la resta del grup feien de fotògrafs, i per extensió, d'observadors. Els voluntaris tenien la llibertat de triar quins personatges sortien a la fotografia, com es col·locaben, quins elements externs utilitzaven, etc. En dos temps, els fotògafs veien les fotografies i després debatien en torn el que havien vist. Després veien les dues fotografies juntes i tornaven a reflexionar. Per finalitzar, les fotografies es miraven les unes a les altres i comentaven el que veien. Ens vam fixar en tres aspectes:

  • la relació entre adults i nens
  • la relació entre adults
  • la relació entre nens


Una de les idees sobre la qual vam estar reflexionant va ser que les famílies contemporànies són més complicades perquè impliquen l'aparició/desaparició de diferents persones en la vida dels infants. Realment és així pels nens? És molt important tenir en compte que la mirada dels adults i dels infants és completament diferent. Cada membre de la família ha d'estar al seu lloc perquè els infants no es despistin i cal donar un lloc a les persones que arriben de nou. El més important no és la sanguinitat, sinó les persones que posen l'amor, el carinyo, la dedicació, el temps, etc., en un infant.

Cal tenir en compte, que en els 3 primers anys de vida cada infant constitueix un patró de relacions socials. Abans dels 3 anys l'infant construeix la seva identitat social i per això són anys clau.

També vam parlar de la tirania dels infants. Si els seguim el joc, els enfortim o els debilitem? Com a professionals, com arribem a una família on ja hi ha uns patrons de criança establerts? A la biblioteca hi ha un xoc entre les normes de la biblioteca i els patrons de criança de les famílies dels infants que venen. On hem de posar el límit? Com fer compatible els patrons i les normes del centre? Tots tenim els nostres patrons i depenen de com hem estat educats. Els hem de reconèixer i posar de relleu aquells punts dèbils que poden afectar l'infant. És molt important el reconeixement de les cultures familiars i respectar-les tot i que no tenim perquè compartir-les.

Finalment, cadascú de nosaltres va dir una paraula que resumia el que havíem compartit druant la sessió. És molt interessant llegir-les totes!!!


Visó, Reflexió, Rol, Varietat, Vincles, Tots, Famílies, Construir, Especials, Família, Enriquidor, Essències, Mirades, Valors, Mirar, Repensar, Retorn

dijous, 21 de juny del 2012

dijous, 14 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu 2012

La infància com un país: seguint els camins de Saint-Exupéry

Del 25 al 29 de juny de 2012



Havent llegit l'exclamació feta pel mateix autor en un dels seus llibres, "D'on sóc jo? Sóc de la meva infantesa. Sóc de la meva infantesa com un país...", ens hem preguntat quines són les vivències que va tenir de petiti per manifestar-se d'aquesta manera.

Objectius

  1. Com podríem reproduir-la nosaltres?
  2. Com podríem transmetre als infants aquest sentiment tan profund de pertinença a la infància?
  3. Com podríem fer que la sentissin, al cap dels anys, com allò que dóna forces per superar qualsevol fet, que fa trobar sentit a tot allò que els arribarà sense perdre la confiança en si mateixos, en els altres, en la vida mateixa?

Calendari

Dilluns 25 de juny

  • 17:00-17:30h Benvinguda i presentació de continguts
"El país on s'arriba: la família"
  • 17:30-19:00h Xavier Gimeno Soria. Necessitats afectives dels infants per créixer saludablement. Descobrir que aquestes necessitats són tan bàsiques i primordials com les físiques. Els vincles familiars entre diferents habitants de la família: adults, infants, relacions intergeneracionals
  • 19:30-21:00h Eva Martínez Pardo. La pertinença és una necessitat de tot ésser humà. La perspectiva sistèmica la reconeix com un principi bàsic que regula l'ordre dels sistemes. Allò que aprenem durant la infantesa en el si del sistema familiar pot ser decisiu en la nostra vida

Dimarts 26 de juny

"El país interior: l'ànima de l'infant"
  • 17:00-18:00h Carme Bosch. La vida psíquica i espiritual dels nens és un tresor de saviesa i un recordatori del potencial humà que tots portem en néixer. La imaginació és el llenguatge preferit de l'esperit. Com podem els adults ajudar els infants a desenvolupar el seu món interior per arribar en aquesta consciència i saviesa?
  • 18:00-19:00h Diane de Quiqueran-Beaujeu. L'ànima té una naturalesa terrenal i celestial. El cor és el centre de l'ànima. Els pares representen les forces vitals a l'ànima d'un infant
"Els contes: el país natural dels infants"
  • 19:30-20:00h Mercè Escardó i Bas. Els contes són els territoris que en ser compartits faciliten que infants i adults trobin plegats camins interiors per reconèixer la vida i fan créixer les llavors que viuen en nosaltres vingudes de vés a saber on
  • 20:00-21:00h Rosa Maria Curto. Taller per experimentar i compartir les sensacions i emocions que els contes ajuden, tot mirant cap endins, a aflorar, ajudant-nos a descobrir-nos a nosaltres mateixos, el món interior i exterior, en harmonia natural

Dimecres 27 de juny

"El país que no domestica on s'educa"
  • 17:00-18:30h Montserrat Escayola. Des de l'educació: "Com 'aplicar' les línies pedagògiques que respecten la llibertat de l'infant, que fan de marges del riu de la Vida, que certs mestres posen sota la pell i que ens deixen una emprempta que perdura per sempre
  • 19:00-20:30h Marta Graugés. Les meves etapes: El moviment i la llibertat, els adults que m'acompanyaven. El treball de Pikler com i quan m'arriba. La maternitat. Girasol un espai d'aturada pels adults i llibertat pels nens. I ara, a l'escola, com ho faig?

Dijous 28 de juny

"El país amb condicions de salut per créixer i gaudir de la infància"
  • 17:00-18:30h Gulle Prior. Per gaudir del seu espai i créixer saludablement, el nen necessita amor, llibertat i respecte per la seva autonomia en qualsevol àmbit del seu desenvolupament
  • 19:00-20:30h Cèsar Comas. La comunicació no verbal: la nostra identitat comença gràcies a l'altre. El record dels nostres orígens (quan érem infants) es fonamenta en el llenguatge no verbal: mirada, contacte, gest, postura, expressió, veu... tot sustentat pel to. El diàleg tònic ens permet entendre i fer entendre estats interiors que a la paraula li costa expressar

Divendres 29 de juny

"El país que els infants habiten mentres juguen"
  • 17:00-18:30h Oriol Ripoll. Jo sóc sinònim de llibertat, de comunicació, de trobada entre paraules, mirades, pobles i persones. Mentre juguem passen coses pels caps i els cors dels jugadors. I si els educadors volem que passin hem de mesclar els ingredients lúdics amb la saviesa de qui sap què busca i la cura de qui sap que ha de deixar un espai per la sorpresa
  • 19:00-20:30h Elaboració del document final
  • 20:30-21:00h Tancament i parlaments

Professorat

  • Xavier Gimeno Soria: Doctor en pedagogia, psicòleg i mestre d'educació infantil i primària
  • Eva Martínez Pardo: Mestra i contacontes. Màster en Pedagogia sistèmica. Directora de l'Associació Arae
  • Carme Bosch Datzira: Mestra, Programa SAT per a educadors. Psicologia de l'enneatipus de Claudio Naranjo
  • Diane de Quiqueran-Beaujeu: Directora d' "Integritas", gestora cultural i coach
  • Mercè Escardó i Bas: Bibliotecària, escriptora, contacontes
  • Rosa Maria Curto Milà: Il·lustradora
  • Montserrat Escayola Coris: Mestra de l'Escola del Mar (Barcelona)
  • Marta Graugés Rovira: Directora del centre Gira-sol, mestra i psicomotrista
  • Guille Prior Martínez: Infermera de Pediatria del CAP Parets del Vallès
  • Oriol Ripoll González: Especialista en jocs

Títol

La Universitat de Vic certificarà als alumnes que assisteixin al 80% de les sessions amb un dels següents certificats:
  • Certificat d'assistència
  • Certificat d'aprofitament (prèvia presentació del treball proposat). Reconeixement de la UVic equivalent a 2 crèdits o 1 ECTS

Requisits d'admissió

No es requereix titulació universitària prèvia. L'Escola s'ofereix a tres àmbits:
  • Professionals de l'educació infantil o d'altres àmbits
  • Estudiants d'educació infantil o d'altres estudis que tinguin relació amb els infants
  • Famílies: poden venir a una o dues sessions. Consultar condicions

Lloc de realització

Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa.
C/ La Salut 52 - 08150 Parets del Vallès.

Matrícula

A través de la web de la Biblioteca: http://bibut.parets.cat
Núm. de compte corrent: Catalunya Caixa 2013 0057 11 0200724059

Preu

75€

Places

Hi ha un límit de 40 places.

dimecres, 6 de juny del 2012

Arreveure Ray Bradbury

En un dia com avui recordo moltíssim el meu amic Ray Bradbury... com vaig gaudir amb el seu llibre Farenheit 451, tots els relats de misteri i els contes que tenim a la biblioteca!

 

A 451F és la temperatura a la qual crema el paper dels llibres, ho sabíeu? Bé, jo ho vaig llegir a la novel·la d'en Bradbury però també he sentit que François Truffaut va fer-ne una pel·lícula l'any 1966, clar que no l'he vist mai perquè no tinc tele a la caseta... Sí, tinc la de la biblioteca però ara no sé si l'han passat mai... Hauré de fer memòria!



"Soy un adicto a las bibliotecas. Me descubrí a mi mismo en la biblioteca. Fui a encontrarme conmigo mismo en la biblioteca. Antes de enamorarme de las bibliotecas, yo era sólo un niño de seis años. La biblioteca alimentó todas mis curiosidades, desde los dinosaurios hasta el antiguo Egipto. Cuando me gradué en la escuela secundaria en 1938, empecé a ir a la biblioteca tres noches a la semana. Lo hice todas las semanas durante casi diez años, y finalmente, en 1947, alrededor de la época en que me casé, me di cuenta que mi formación ya se había completado. Así que me gradué en "biblioteca" cuando tenía ventisiete años. Descubrí que la biblioteca es la verdadera escuela"



Salvem els llibres! Nosaltres seguim la seva proposta de salvar llibres!! Com a cloenda de l'Any del Llibre i la Lectura a Parets la Mercè i les seves noies van tenir la pensada de demanar a tots els amics que ens visiten a diari quin llibre salvarien si visquéssim en una societat on està absolutament prohibida la lectura i el govern ordenés cremar tots els llibres (Mare meva!!! Ja se'm posen tots els pels de punta! Sort que porto barret...). 


Van fer un adhesiu que van enganxar a la portada dels llibres i en donaven un altre a la persona que el salvava. A més, van enganxar el nom i cognoms de la persona que el salvava perquè pogués continuar gaudint de la seva lectura passats molts i molts anys. Una feinada d'aquelles que els follets no entenem però que fan que tot quedi ordenadet i documentat (com m'encanta l'ordre!!). 
Ja en tenim més de 100... no us els perdeu!!!!


Ah! I sabeu que vaig llegir l'altre dia al diari? Que en Ray era un gran defensor de les biblioteques!! L'article deia que l'any 1971 va escriure un assaig que es deia "Como en lugar de ser educado en la universidad, me gradué en las bibliotecas". Aquest home en sabia molt!!!




"Las bibliotecas me criarion. No creo en los colegios ni en las universidades. Creo en las bibliotecas porque la mayoría de los estudiantes no tienen dinero. Cuando me gradué de la escuela de secundaria, fue durante la Gran Depresión y no teníamos dinero. No pude ir a la universidad, así que fui a la biblioteca tres días a la semana durante diez años"





El Follet

dimarts, 5 de juny del 2012

Nota de premsa

El Pla de lectura de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa celebra el 18è aniversari


El proper 9 de juny, a partir de les 11 h, la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa acollirà la festa de celebració del 18è aniversari del Pla de lectura. 
L’il·lustrador Gusti serà l’autor del cartell commemoratiu de l’efemèride.El actes començaran amb els parlaments inaugurals a càrrec de l’alcalde de Parets, Sergi Mingote, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, el secretari del Gremi d’Editors de Catalunya, Segimón Borràs i representants del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, s’iniciarà un itinerari per les instal·lacions amb reconeguts autors que tenen llibres al Pla de Lectura. Entre d’altres, assistiran escriptors com Pep Albanell, Carles Cano, Josep Francesc Delgado, Pau Joan Hernàndez, Enric Lluch, Pere Martí, Hermínia Mas, Jordi Palay, Miquel Rayó i Meri Torras. Acompanyats de contacontes, mestres i famílies recorreran l’equipament acompanyats dels petits lectors i lectores que els plantejaran tota mena de preguntes.
Els autors i convidats dinaran als jardins de la biblioteca, a partir de les 16.30 hores, es donaran a conèixer les dades recolides sobre els 18 anys del Pla de Lectura,  s’explicaran contes i es presentaran les lectures tal com es fa a les escoles. Cal dir que un dels objectius d’aquest Pla és que no hi hagi lectures obligatòries a les escoles i els infants puguin elaborar el seu itinerari personal de lectura, llegint literatura de qualitat i respectant la lectura en llibertat.
A la tarda s’explicaran contes i es presentaran les lectures tal com es fa a les escoles; un dels objectius d’aquest Pla és que no hi hagi lectures obligatòries a les escoles i els infants puguin elaborar el seu itinerari personal de lectura, llegint literatura de qualitat i respectant la lectura en llibertat.
El Pla de lectura de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa va néixer el curs 93/94 amb l’objectiu de millorar l’hàbit i la competència lectora entre els escolars incidint en la promoció de la lectura en llengua catalana i amb el convenciment que els llibres són una eina de creixement personal insubstituible.
Des que es va iniciar fins a l’actualitat, un total de 2.843 infants de Parets del Vallès, escolaritzats al municipi, han gaudit del Pla de Lectura.
Un infant que hagi fet tota la primària a Parets quan l'acabi haurà tingut la possibilitat de llegir 204 llibres diferents, del fons de 500 llibres triats per aquesta activitat escrits per 451 autors diferents, referents de la literatura infantil i juvenil universal. El curs passat van llegir entre tots 12.561 llibres.
L’any 2004, la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya li va atorgar el premi a la millor iniciativa de foment de la lectura. Aquesta activitat també està inclosa dins el projecte Ciutats lectores: de l’oralitat a la literatura, que l’Associació Cultural Cal Llibre porta endavant i que compta amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes.
Durant el curs 2010/11 van formar part d’aquest projecte 1.425 infants de 3 escoles d'0sona 6 de Parets del del Vallès.