divendres, 9 de març del 2012

El llibre del dia...

Konrad o el niño que salió de una lata de conservas
"La señora Berti Bartolotti se sentó en la mecedora y empezó a desayunar. Se tomó cuatro tazas de café, tres panecillos con mantequilla y miel, dos huevos pasados por agua y una rebanada de pan negro con jamón y queso y una rebanada de pan blanco con foie-gras de ganso..."


"La señora Bartolotti recibe por correo un niño de siete años. No le queda más remedio que cuidar de él y educarlo; eso sí, de una forma muy original y divertida"


Si voleu saber  com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:
Konrad o El niño que salió de una lata de conservas / Christine Nöstlinger ; il. Frantz Wittkamp. Madrid : Alfaguara, 1998. ISBN: 84-204-4781-1.
Signatura: JN NÖS
No us el perdeu! 



dijous, 8 de març del 2012

Dia internacional de la dona

Avui és el Dia Internacional de la Dona i a la Biblioteca no volem deixar de fer-ne ressó.
El paper clau de la dona en la nostra societat és evident i cada dia pren més relleu: més dones a les empreses, a les universitats, a les administracions, i també, com a pal de paller a moltes cases. No fa pas tant temps que les dones no podien votar, treballar sense permís dels seus marits o pares i desenvolupar-se com a individus lliures. A vegades els drets adquirits i clarament establerts avui dia ens fan oblidar altres temps on no s'havien assolit i clar fer-ne memòria.

L'any 1791 a França, es va redactar la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania on s'exigia l'assimilació legal, política i social de les dones ampliant la Declaració dels drets de l'home i els ciutadans (1789). El text va ser adreçat a la reina Maria Antonieta però va ser rebutjat per la Convenció Nacional. Tot i així, si els reviseu veureu com n'eren d'avançats per a la seva època!!

  1. La Femme naît libre et demeure égale à l’homme en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l’utilité commune.
  2. Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de la Femme et de l’Homme : ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté, et surtout la résistance à l’oppression.
  3. Le principe de toute souveraineté réside essentiellement dans la Nation, qui n’est que la réunion de la Femme et de l’Homme : nul corps, nul individu, ne peut exercer d’autorité qui n’en émane expressément.
  4. La liberté et la justice consistent à rendre tout ce qui appartient à autrui ; ainsi l’exercice des droits naturels de la femme n’a de bornes que la tyrannie perpétuelle que l’homme lui oppose ; ces bornes doivent être réformées par les lois de la nature et de la raison.
  5. Les lois de la nature et de la raison défendent toutes actions nuisibles à la société : tout ce qui n’est pas défendu par ces lois, sages et divines, ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu’elles n’ordonnent pas.
  6. La Loi doit être l’expression de la volonté générale ; toutes les Citoyennes et Citoyens doivent concourir personnellement ou par leurs représentants, à sa formation ; elle doit être la même pour tous : toutes les Citoyennes et tous les Citoyens, étant égaux à ses yeux, doivent être également admissibles à toutes dignités, places et emplois publics, selon leurs capacités, et sans autres distinctions que celles de leurs vertus et de leurs talents.
  7. Nulle femme n’est exceptée ; elle est accusée, arrêtée, et détenue dans les cas déterminés par la Loi. Les femmes obéissent comme les hommes à cette Loi rigoureuse.
  8. La Loi ne doit établir que des peines strictement et évidemment nécessaires, et nul ne peut être puni qu’en vertu d’une Loi établie et promulguée antérieurement au délit et légalement appliquée aux femmes.
  9. Toute femme étant déclarée coupable ; toute rigueur est exercée par la Loi.
  10. Nul ne doit être inquiété pour ses opinions mêmes fondamentales, la femme a le droit de monter sur l ’échafaud ; elle doit avoir également celui de monter à la Tribune ; pourvu que ses manifestations ne troublent pas l’ordre public établi par la Loi.
  11. La libre communication des pensées et des opinions est un des droits les plus précieux de la femme, puisque cette liberté assure la légitimité des pères envers les enfants. Toute Citoyenne peut donc dire librement, je suis mère d’un enfant qui vous appartient, sans qu’un préjugé barbare la force à dissimuler la vérité ; sauf à répondre de l’abus de cette liberté dans les cas déterminés par la Loi.
  12. La garantie des droits de la femme et de la Citoyenne nécessite une utilité majeure ; cette garantie doit être instituée pour l’avantage de tous, et non pour l’utilité particulière de celles à qui elle est confiée.
  13. Pour l’entretien de la force publique, et pour les dépenses d’administration, les contributions de la femme et de l’homme sont égales ; elle a part à toutes les corvées, à toutes les tâches pénibles ; elle doit donc avoir de même part à la distribution des places, des emplois, des charges, des dignités et de l’industrie.
  14. Les Citoyennes et Citoyens ont le droit de constater par eux-mêmes ou par leurs représentants, la nécessité de la contribution publique. Les Citoyennes ne peuvent y adhérer que par l’admission d’un partage égal, non seulement dans la fortune, mais encore dans l’administration publique, et de déterminer la quotité, l’assiette, le recouvrement et la durée de l’impôt.
  15. La masse des femmes, coalisée pour la contribution à celle des hommes, a le droit de demander compte, à tout agent public, de son administration.
  16. Toute société, dans laquelle la garantie des droits n’est pas assurée, ni la séparation des pouvoirs déterminée, n’a point de constitution ; la constitution est nulle, si la majorité des individus qui composent la Nation, n’a pas coopéré à sa rédaction.
  17. Les propriétés sont à tous les sexes réunis ou séparés ; elles ont pour chacun un droit lorsque la nécessité publique, légalement constatée, l’exige évidemment, et sous la condition d’une juste et préalable indemnité.


Avui a la biblioteca per celebrar-ho, inaugurarem l'exposició de la Dona i farem una hora del conte especial a les 18h, no us ho perdeu!!!

El llibre del dia...


Huevos duros
“Érase una vez un pobre carbonero que tenía dos hijas. La mayor se avergonzaba de su padre porque siempre andaba sucio y mal vestido. Para disimular su pobreza, se pasaba los días presumiendo y mirándose al espejo. La pequeña se ocupaba de la casa, sin importarle su condición. Era conocida por su inteligencia: podía entender las palabras más enrevesadas y resolver complicados enigmas...”

Si voleu saber  com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:
Huevos duros / Marisa Nuñez (adapt.) ; il. Teresa Lima. Pontevedra : OQO, 2007. ISBN: 978-84-96788-17-6. Signatura: I2 NUN
No us el perdeu! 

diumenge, 4 de març del 2012

El llibre del dia...

El hilo azul
"Acabo de aprender a leer. Tengo unos seis años y entro en casa buscando a mi madre. [...] Encuentro a mi madre en la cocina. Sola, tan abstraída en la lectura que no repara en mí. Parece en medio de un círculo encantado, y me detengo a mirarla. Sus manos inmóviles junto al libro abierto, su rostro levemente inclinado hacia las páginas, su intensa y decidida concentración"

Si voleu saber com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:

El hilo azul : la pasión de contar, el secreto placer de leer / Gustavo Martín Garzo. Madrid : Aguilar, 2001. ISBN: 84-03-09257-1.
Signatura: 02 MAR L

No us el perdeu!


dissabte, 3 de març del 2012

El llibre del dia...


La noia de les taronges
"... però a l'hora del pati següent una de les noies va començar a anomenar-me "petit Einstein". Casualment són les mateixes noies a les quals el que més els entusiasma és experimentar amb el maquillatge d'ulls i els pintallavis i em sembla que experimenten amb moltes altres coses també... Jo no tinc res en contra del maquillatge d'ulls i els pintallavis però el fet és que nosaltres som en un planeta de l'espai. Només de pensar-ho ja em sembla que és per tornar-se boig. El sol fet de pensar que existeix un espai ja és un disbarat. Però hi ha noies a qui el rímel d'ulls no deixa veure aquest univers; com potser hi ha nois que obsessionats pel futbol, no són capaços de donar una ullada a l'horitzó. De totes maneres, des d'un mirallet per maquillar-se a un autèntic mirall de telescopi només hi ha un pas! Em sembla que és allò que se'n diu un "canvi de perspectiva". També ho podríem anomenar experiència espaterrant. Mai és massa tard per tenir una experiència espaterrant, però molta gent veu passar la vida sense adonar-se que flota en un espai buit." 

Si voleu saber com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:
La noia de les taronges / Jostein Gaarder. Barcelona : Empúries, 2009. ISBN: 84-9787-009-3.Signatura: JN GAR
No us el perdeu!

divendres, 2 de març del 2012

El llibre del dia...

Frankenstein
"Carta I
A la senyora Saville, Anglaterra
Sant Petesburg, 11 de desembre de 17...
T'alegrarà saber que cap desgràcia no ha acompanyat l'inici d'una empresa que havies vist amb tants mals presagis. Vaig arribar-hi ahir; i el primer que vaig fer és assegurar a la meva estimada germana que estic bé, i que cada cop tinc més confiança en l'èxit de la meva tasca."

Si voleu saber  com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:
Frankenstein o El Prometeu modern / Mary Wollstonecraft Shelly. Barcelona : Edicions de l'Eixample, DL 1992. ISBN: 84-86279-44-5.Signatura: 820-3"18" SHE  

No us el perdeu!

dijous, 1 de març del 2012

La Biblioteca Nacional a Google

Amics!

No podria ser més oportuna la imatge de Google d'avui... Ni més ni menys que la Biblioteca Nacional entre les lletres del famós cercador!


Les biblioteques van creixent en importància!

El llibre del dia...

El lleó de la biblioteca
"Un bon dia, va entrar un lleó a la biblioteca. Va passar de llarg pel taulell del préstec i va caminar directament a la sala de lectura..."


Si voleu saber  com continua aquesta història, només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:

El lleó de la biblioteca / Michelle Knudsen ; il·lustrat per Kevin Hawkes. Barcelona : Ekaré, 2007. ISBN: 978-84-934863-2-7. 
Signatura: I2 KNU

No us el perdeu!