"... però a l'hora del pati següent
una de les noies va començar a anomenar-me "petit
Einstein". Casualment són les mateixes noies
a les quals el que més els entusiasma és experimentar amb el
maquillatge d'ulls i els pintallavis i em sembla que experimenten amb moltes
altres coses també... Jo no tinc res en contra del maquillatge d'ulls i els
pintallavis però el fet és que nosaltres som en un
planeta de l'espai. Només de pensar-ho ja em sembla que és
per tornar-se boig. El sol fet de pensar que existeix un espai ja és
un disbarat. Però hi ha noies a qui el rímel d'ulls no deixa veure aquest
univers; com potser hi ha nois que obsessionats pel futbol, no són
capaços de donar una ullada a l'horitzó. De totes maneres,
des d'un mirallet per maquillar-se a un autèntic mirall de telescopi
només hi ha un pas! Em sembla que és allò que se'n diu un
"canvi de perspectiva". També ho podríem anomenar
experiència espaterrant. Mai és massa tard per tenir una experiència
espaterrant, però molta gent veu passar la vida sense adonar-se que flota en un
espai buit."
Si voleu saber com continua aquesta història,
només heu de venir a la biblioteca i endur-vos:
La noia de les taronges / Jostein Gaarder. Barcelona : Empúries, 2009. ISBN: 84-9787-009-3.Signatura: JN GAR
No us el perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada