Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país que no domestica on s'educa" amb Montserrat Escayola

Parlem de...
Des de l'educació: "Com 'aplicar' les línies pedagògiques que respecten la llibertat de l'infant, que fan de marges del riu de la Vida, que certs mestres posen sota la pell i que ens deixen una emprempta que perdura per sempre.


La Montserrat va conduir una excel·lent ponència sobre l'educació a les escoles basada en la llibertat dels infants seguint les línies pedagògiques marcades per Montessori o Freinet entre d'altres i tenint com a valors el contacte, la imaginació, el joc, el dibuix al natural, construir... Ens va parlar de la importància de tornar als sentits - vista, gust, tacte, olfacte i oïda - ja que els infants recorden el que viuen, el que experimenten.


El món que troba el nen d'avui dia és un món ple d'estímuls, ple d'informació i ple de recursos que els fa decidir constantment cap a on volen anar. És un món ple de camins oberts però cal decisió per trobar el camí propi. La tasca del mestre ha de ser acomapanyar l'infant en el seu aprenentatge tot potenciant els seus interessos, estimular les seves ganes d'investigar, fer-lo reflexionar sobre allò que descobreix, incitar l'autoaprenentatge i proporcionar-li la possibilitat de treballar en grup en treballs globals que impliquin tasques interdisciplinars on es vegi la interrelació de diferents àmbits, relfex de la interrelació entre tots els aspectes de la vida.




És important ajudar-los a formular preguntes i trobar respostes coherents, processar-les i integrar-les. No es tracta pas de partir del "això funciona d'aquesta manera" sinó d'implicar l'infant per tal que trobi la solució a les seves inquietuds, "i a tu, què et sembla? com creus que funciona?". Sovint els adults intervenim massa per protegir-los i els infants es tornen passius, letàrgics, a l'espera que algú altre li resolgui els problemes. Els traiem les ganes i la seguretat per fer les coses i per aprendre. Com a mestres i com a pares ens cal posar límits i fer de guies, d'acompanyants en aquest meravellós procés del créixer i el conèixer. Hem d'anar acotant els àmbits perquè els nens no ho poden aprendre tot a la vegada i cal evitar la dispersió. Es tracta doncs de trobar l'equilibri, tenir seny i donar el temps necessari per a cada cosa, recuperar la lentitud de les coses en aquest món accelerat que els infants també perceben com a tal.



Segons la Montserrat, cal potenciar l'hàbit de tenir la voluntat d'aprendre, ja que d'aquesta manera mai no deixes de fer-ho. I no hi ha millor manera d'aprendre que volent-ho. 


És cert que no tots els mestres estan preparats per treballar d'aquesta manera i que cal estar obert i atent perquè les coses t'arribin, però és un fracàs que un nen arribi a sisè de primària i no tingui ganes d'aprendre.


Per finalitzar, la Montserrat ens va parlar dels exercicis de Kinesiologia Educativa que fa anys que practica amb els nens de la seva escola, l'Escola del Mar. Podeu consultar la llicència a: http://issuu.com/montserrat_escayola/docs/kinesiologia_educativa
Els exercicis són molt interessants i a la biblioteca fem un curs intensiu de 8h amb la Montserrat molt suggerent i ple d'eines per mestres i altres professionals que tractin amb infants. No us el perdeu!

dimarts, 26 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país on s'arriba: la família" amb Eva Martínez Pardo

Parlem de...
La pertinença és una necessitat de tot ésser humà. La perspectiva sistèmica la reconeix com un principi bàsic que regula l'ordre dels sistemes. Allò que aprenem durant la infantesa en el si del sistema familiar pot ser decisiu en la nostra vida

Per començar la sessió l'Eva ens va demanar que ens ordenéssim per edat, des de la persona més jove (21 anys) fins la persona més gran (63 anys). Per què? És la realitat i és important partir sempre d'ella.

La primera pregunta sobre la qual vam reflexionar va ser: Què és l'educació? Cadascú va explicar què creia/sentia que era l'eduació. En va sortir el següent:

Felicitat - Donar i rebre - No s'acaba mai - Intercanvi d'experiències - Aprenentatge continu a tots els nivells - Repensar - Aprenentatge mutu que mai s'acaba, és infinit - Camí, procés, vincles entre persones i coses - Oportunitat de llibertat - Compartir vincles - Compartir i acompanyar - Estar disposat a aprendre - Conviure, reconèixer el bo en l'altre

Ningú en va donar una definició més tecnicista o oficial. En el paradigma educatiu actual és una feina tècnia, bé, s'hi considera... però és així?

Vam començar definint tres conceptes bàsics:

1. Pedagogia sistèmica
Segons l'Eva, la pedagogia sistèmica és una mirada a l'educació que té molt en compte els vincles afectius i familiars que totes les persones mantenim (més informació). Es basa en els ordres de l'amor desenvolupats per Bert Helling, psicòleg i pedagog alemany.

L'Insitut Gestalt de Barcelona la descriu de la següent manera: "La Pedagogía Sistémica pone la atención en las personas, en sus historias de vida e intereses, en la dignidad de sus raíces, vengan de donde vengan, en las identidades y talentos, descubriendo información oculta que habla de la red de la que forman parte (la red amorosa para educar). [...] La aplicación de las aportaciones de Bert Hellinger al marco educativo posibilita a los docentes a mirar la realidad educativa como un todo vinculado a los sistemas familiares, sociales, culturales e históricos del alumno, y cómo ello influeye y está en la base de los procesos de eseñanza-aprendizaje. Dada la complejidad cultural que existe en la escuela, se propone mirar campos de información transgeneracional y emocional, que brindan comprensiones produndas y útiles para acompañar a las nuevas generaciones a la vez que permite a los profesionales hacer su tarea desde la fortaleza y el bienestar, generando soluciones a problemas de conducta, aprendizaje y relación." (més informació)


2. Sistema
Elements amb tendència a l'equilibri, a l'homeòstasi.


3. Els tres ordres de l'amor
  • Primer ordre: La Pertinença. Tots pertenyem a un sistema i ho fem segons un ordre d'arribada
  • Segon ordre: La Jerarquia i l'Ordre. Cadascú al seu lloc. No ens movem en sistemes igualitaris, la jerarquia és necessària per a la supervivència i el bon funcionament dels sistemes
  • Tercer ordre: Equilibri entre Donar i Rebre. Primer rebo, després dono. Si rebo puc donar, si no dono m'esgoto

A partir d'aquí vam iniciar un exercici a través de frases que ens feien reflexionar i veure com funcionava la psicologia sistèmica, els ordres de l'amor i com podíem aplicar-ho en dia a dia educatiu. També vam practicar l'elaboració de genogrames com a eina per comprendre el sistema en el qual es troba l'infant amb qui interactuem.

Per acabar, de nou, cadascú de nosaltres va dir una paraula que resumia el que havíem compartit durant la sessió. Ens vam quedar amb ganes de més!!

Interessantíssim, Emocions, Genograma, Arrels, Autoconeixement, Vagatge, Profund, Obertura, Profund, Reconèixer, Reafirmar, Reconeixement, Passat, Gràcies

7a Escola d'Estiu: "El país on s'arriba: la família" amb Xavier Gimeno Soria

Ahir vam arrencar la 7a Escola d'Estiu que enguany versava al voltant del tema La infància com un país: seguint els camins de Saint-Exupéry.

La tarda va girar entorn la família i vam tenir dues xerrades interessantíssimes a càrrec d'en Xavier Gimeno Soria i de l'Eva Martínez Soria.

Parlem de...
Necessitats afectives dels infants per créixer saludablement. Descobrir que aquestes necessitats són tan bàsiques i primordials com les físiques. Els vincles familiars entre diferents habitants de la família: adults, infants, relacions intergeneracionals.

Amb en Xavier vam parlar de les famílies en sentit ampli (biològiques, no biològiques), d'aquells adults que fan de matriu pels infants. Al voltant d'un exercici molt interessant vam reflexionar sobre els tipus de família. Dos grups de 5 voluntaris van representar una família tradicional i una altra contemporània de manera estàtica, com si fos una fotografia, mentre que la resta del grup feien de fotògrafs, i per extensió, d'observadors. Els voluntaris tenien la llibertat de triar quins personatges sortien a la fotografia, com es col·locaben, quins elements externs utilitzaven, etc. En dos temps, els fotògafs veien les fotografies i després debatien en torn el que havien vist. Després veien les dues fotografies juntes i tornaven a reflexionar. Per finalitzar, les fotografies es miraven les unes a les altres i comentaven el que veien. Ens vam fixar en tres aspectes:

  • la relació entre adults i nens
  • la relació entre adults
  • la relació entre nens


Una de les idees sobre la qual vam estar reflexionant va ser que les famílies contemporànies són més complicades perquè impliquen l'aparició/desaparició de diferents persones en la vida dels infants. Realment és així pels nens? És molt important tenir en compte que la mirada dels adults i dels infants és completament diferent. Cada membre de la família ha d'estar al seu lloc perquè els infants no es despistin i cal donar un lloc a les persones que arriben de nou. El més important no és la sanguinitat, sinó les persones que posen l'amor, el carinyo, la dedicació, el temps, etc., en un infant.

Cal tenir en compte, que en els 3 primers anys de vida cada infant constitueix un patró de relacions socials. Abans dels 3 anys l'infant construeix la seva identitat social i per això són anys clau.

També vam parlar de la tirania dels infants. Si els seguim el joc, els enfortim o els debilitem? Com a professionals, com arribem a una família on ja hi ha uns patrons de criança establerts? A la biblioteca hi ha un xoc entre les normes de la biblioteca i els patrons de criança de les famílies dels infants que venen. On hem de posar el límit? Com fer compatible els patrons i les normes del centre? Tots tenim els nostres patrons i depenen de com hem estat educats. Els hem de reconèixer i posar de relleu aquells punts dèbils que poden afectar l'infant. És molt important el reconeixement de les cultures familiars i respectar-les tot i que no tenim perquè compartir-les.

Finalment, cadascú de nosaltres va dir una paraula que resumia el que havíem compartit druant la sessió. És molt interessant llegir-les totes!!!


Visó, Reflexió, Rol, Varietat, Vincles, Tots, Famílies, Construir, Especials, Família, Enriquidor, Essències, Mirades, Valors, Mirar, Repensar, Retorn