divendres, 11 de gener del 2013

Mercè Escardó i Bas, paretana il·lustre

Estimats!!!

Ens fa molta il·lusió comunicar-vos que la Mercè Escardó i Bas, la nostra estimada directora, ha estat guardonada amb la Medalla de la Vila de Parets del Vallès, la màxima distinció que atorga el municipi en el reconeixement a l'enaltiment de parets i a la seva projecció arreu. Aquest premi vol reafirmar la tasca realitzada a Can Butjosa durant 30 anys dedicada a lligar la literatura amb la vida dels infants i joves, a través de l'estima pels contes i els llibres.




L'acte de lliurament es va fer el passat 14 de desembre al Teatre de Can Rajoler, en el qual també es va premiar a La Cooperativa La Progressiva en reconeixement del seu centenari i per la tasca social per la qual va néixer com a cooperativa de consum dels treballadors de la Linera; i a l'Agrupament Escolta i Guia Sant Jaume que al 2011 va celebrar els 50 anys d'activitat en el món del lleure infantil i juvenil. 




"En una cerimònia solemne, l’alcalde, Sergi Mingote, acompanyat de persones vinculades amb els guardonats, va lliurar les distincions, que reconeixen a persones o col·lectius que han contribuït a l’enaltiment de la vila i els confereixen el títol de paretans il·lustres", com explica el butlletí municipal Parets al dia.




Ens fa il·lusió perquè és un premi de reconeixement al bibliotecari de carrer, a tots els que estem dia a dia amb els nostres usuaris, treballant per la nostra comunitat, fent vincles i establint ponts entre els diferents agents socials, família a família, nen a nen. Com diu la Mercè:

"Els bibliotecaris som les ànimes de les biblioteques i per tant cada professional hi deixa la seva empremta. Si nosaltres treballem amb llibertat i responsabilitat creem una biblioteca amb personalitat pròpia. Depenent del bagatge que portis com a lectora i professional ho desenvolupes d'una manera o d'una altra. És lògic que si treballes d'aquesta manera la biblioteca formi part de la teva vida i tu formis part de la vida de la biblioteca".


Volem agrair-li la seva gran aportació en el món de les biblioteques infantils i l'obertura de camins i mires que ha fet durant aquests 30 anys.

Felicitats!!!

En els enllaços que teniu a continuació podeu llegir les notícies que se'n fan ressó i una entrevista que se li va fer a la Mercè en motiu del premi on parla de la seva trajectòria personal i professional i, en definitiva, vital.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Aleluya!

La biblioteca i la música, la màgia del silenci, la màgia de la biblioteca...
Des de la biblioteca pública de Valladolid, un regal pels seus usuaris.




diumenge, 4 de novembre del 2012

3r Premi de Civisme Jaume Ciurana 2011

El programa de Voluntariat de la Biblioteca, en totes les seves modalitats, ha estat guardonat amb el tercer premi de Civisme Jaume Ciurana 2011, en la modalitat en favor de les persones, que concedeix el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. El premi és un reconeixement a la tasca de voluntariat amb els joves que duem a terme des de fa 18 anys.

El lliurament dels guardons va tenir lloc el dilluns, 22 d’octubre, a l’Auditori Nacional, al qual van assistir treballadors de la biblioteca, voluntaris i la directora, Mercè Escardó, les regidores Sònia Lloret i Àfrica Martínez, i l’alcalde, Sergi Mingote.


Els Premis de Civisme tenen l’objectiu comú de promoure el civisme i pretenen potenciar totes aquelles actituds que tenen a veure amb el respecte, la tolerància, l’educació, la sensibilització, el patriotisme, la cultura o la urbanitat i tots aquells valors que estimulen i afavoreixen una bona convivència. Alhora, aquests guardons també volen fomentar en el jovent el gust per les responsabilitats, la capacitat associativa, la cooperació i l’esperit de servei, i també el compromís envers la societat i l’estimació i el respecte per la natura. 



El premi té una dotació econòmica de 700 euros.

Moltes felicitats a tots!!

Sobre el Voluntariat...

Des dels seus inicis la biblioteca va oferir sempre als infants que poguessin jugar a biblioteques per tal que se la fessin més seva i aprenguessin com funciona, quines són les regles, etc. Durant el curs 1994-1995, 11 anys després de la seva inauguració va sorgir la idea que els usuaris que havien rebut acolliment, contes i acompanyament per al seu pas per la biblioteca, poguessin donar el seu temps i el seu amor a altres usuaris necessitats a través de la lectura i, principalment, a través dels contes.

Va aparèixer així el Voluntariat de la Biblioteca Can Butjosa amb el programa de Bibliomòbil. El curs 1995-1996 va aparèixer l’Apadrinatge i la Mercè va fer la declaració d’intencionssobre el voluntariat i es va començar a formar un grup de joves voluntaris que donaven servei a altres membres de la seva comunitat. Aquell mateix any es va començar el curs de formació de voluntaris que a durat fins a dia d’avui.

dissabte, 30 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país que els infants habiten mentres juguen" amb Anna Castells

Parlem de...
Jo sóc sinònim de llibertat, de comunicació, de trobada entre paraules, mirades, pobles i persones. Mentre juguem passen coses pels caps i els cors dels jugadors. I si els educadors volem que passin hem de mesclar els ingredients lúdics amb la saviesa de qui sap què busca i la cura de qui sap que ha de deixar un espai per la sorpresa.



Per acabar l'Escola d'Estiu, a la darrera sessió, l'Anna Castells ens va parlar de la importància del joc com a eina de comunicació i llibertat. Mitjançant diversos jocs jugats amb diferents regles vam anar veient què aconseguim amb unes estratègies o altres, quins són més participatius, quins tenen un únic vencedor, quins fan imprescindibles la cooperació amb els altres companys de joc, com riem més, com podem donar més protagonisme als infants que els costa participar. 

Imatge extreta de Maria's blog 

Vam poder observar fenòmens de grup a través del joc i vam poder jugar i riure com infants!

dijous, 28 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "El país que no domestica on s'educa" amb Montserrat Escayola

Parlem de...
Des de l'educació: "Com 'aplicar' les línies pedagògiques que respecten la llibertat de l'infant, que fan de marges del riu de la Vida, que certs mestres posen sota la pell i que ens deixen una emprempta que perdura per sempre.


La Montserrat va conduir una excel·lent ponència sobre l'educació a les escoles basada en la llibertat dels infants seguint les línies pedagògiques marcades per Montessori o Freinet entre d'altres i tenint com a valors el contacte, la imaginació, el joc, el dibuix al natural, construir... Ens va parlar de la importància de tornar als sentits - vista, gust, tacte, olfacte i oïda - ja que els infants recorden el que viuen, el que experimenten.


El món que troba el nen d'avui dia és un món ple d'estímuls, ple d'informació i ple de recursos que els fa decidir constantment cap a on volen anar. És un món ple de camins oberts però cal decisió per trobar el camí propi. La tasca del mestre ha de ser acomapanyar l'infant en el seu aprenentatge tot potenciant els seus interessos, estimular les seves ganes d'investigar, fer-lo reflexionar sobre allò que descobreix, incitar l'autoaprenentatge i proporcionar-li la possibilitat de treballar en grup en treballs globals que impliquin tasques interdisciplinars on es vegi la interrelació de diferents àmbits, relfex de la interrelació entre tots els aspectes de la vida.




És important ajudar-los a formular preguntes i trobar respostes coherents, processar-les i integrar-les. No es tracta pas de partir del "això funciona d'aquesta manera" sinó d'implicar l'infant per tal que trobi la solució a les seves inquietuds, "i a tu, què et sembla? com creus que funciona?". Sovint els adults intervenim massa per protegir-los i els infants es tornen passius, letàrgics, a l'espera que algú altre li resolgui els problemes. Els traiem les ganes i la seguretat per fer les coses i per aprendre. Com a mestres i com a pares ens cal posar límits i fer de guies, d'acompanyants en aquest meravellós procés del créixer i el conèixer. Hem d'anar acotant els àmbits perquè els nens no ho poden aprendre tot a la vegada i cal evitar la dispersió. Es tracta doncs de trobar l'equilibri, tenir seny i donar el temps necessari per a cada cosa, recuperar la lentitud de les coses en aquest món accelerat que els infants també perceben com a tal.



Segons la Montserrat, cal potenciar l'hàbit de tenir la voluntat d'aprendre, ja que d'aquesta manera mai no deixes de fer-ho. I no hi ha millor manera d'aprendre que volent-ho. 


És cert que no tots els mestres estan preparats per treballar d'aquesta manera i que cal estar obert i atent perquè les coses t'arribin, però és un fracàs que un nen arribi a sisè de primària i no tingui ganes d'aprendre.


Per finalitzar, la Montserrat ens va parlar dels exercicis de Kinesiologia Educativa que fa anys que practica amb els nens de la seva escola, l'Escola del Mar. Podeu consultar la llicència a: http://issuu.com/montserrat_escayola/docs/kinesiologia_educativa
Els exercicis són molt interessants i a la biblioteca fem un curs intensiu de 8h amb la Montserrat molt suggerent i ple d'eines per mestres i altres professionals que tractin amb infants. No us el perdeu!

dimecres, 27 de juny del 2012

7a Escola d'Estiu: "Els contes: el país natural dels infants" amb Rosa Maria Curto

Parlem de...
Taller per experimentar i compartir les sensacions i emocions que els contes ajuden, tot mirant cap endins, a aflorar, ajudant-nos a descrobrir-nos a nosaltres mateixos, el món interior i exterior, en harmonia natural

Per acabar la tarda, la Rosa Maria Curto va conduir un taller molt interessant i interactiu que reproduia la metodologia emprada en el Taller d'il·lustració que realitza a la biblioteca durant tot el curs escolar amb els infants.

Vam començar amb unes relaxacions completes que ens van fer prendre consciència del nostre propi cos i l'ara, acompanyats amb la dolça veu de la Rosa Maria i la cançó Au Royaume de Fées de Joève. Després ens vam imaginar que erem una petita llavor d'arbre que creixiem fins fer-nos un arbre fort i robust que passava per totes les estacions de l'any i posteriorment vam reflexionar entorn a diferents preguntes com: en què ens assemblem a un arbre? Què has sentit empatitzant amb el teu arbre interior? Què podem aprendre dels arbres?


La Rosa Maria va fer èmfasi amb com d'important és escoltar tots els nens i fer-los participar. Al principi és difícil que s'expressin i només els més agosarats s'atreveixen a dir alguna cosa, però a mesura que van aportant idees i sentiments, fins i tot els més tímids s'uneixen, argumenten i s'expressen.



La lectura de L'arbre vermell de Shuan Tan ens va ajudar a veure la importància dels contes per descobrir el nostre món interior i canalitzar les emocions, no només a través del text, sinó a través de les il·lustracions que sovint ens colpegen l'ànima i ens fan veure què hi tenim a dins.




Per finalitzar el taller, vam dibuixar un arbre, cadascú el seu. Disposàvem d'un full en blanc, retoladors de colors, llapis, bolígrafs, etc., i lliurement vam anar dibuixant segons com som, com ens trobàvem en aquell moment. Sense presses malgrat el poc temps que disposàvem a última hora. Gaudint del moment, de l'ara.

Un cop acabat el dibuix, la Rosa Maria ens va anar explicant com interpretar l'arbre, segons les indicacions d'un psicòleg alemany, a partir de l'anàlisi de la base, el tronc, la copa, les dimensions, la pressió del traç, el predomini corbes, rectes, angles, l'aspecte, el ritme, la inclinació, la direcció de les branques, la situació, continuïtat, etc. Si voleu més informació, podeu consultar el blog de la nostra estimada il·lustradora on ho explica amb tot detall.


Una sessió fantàstica i que ens va ajudar molt a comprendre l'interior dels nens!

7a Escola d'Estiu: "Els contes: el país natural dels infants" amb Mercè Escardó i Bas

Parlem de...
Els contes són els territoris que en ser compartits faciliten que infants i adults trobin plegats camins interiors per reconèixer la vida i fan créixer les llavors que viuen en nosaltres vingudes de vés a saber on.

La Mercè ens va fer una fantàstica introducció als contes com a país natural dels infants. Amb un text preciosament poètic ens va parlar de com els contes són com rius plens d'aigua que corre i les paraules són com pedres que dipositen i sedimenten en l'ànima dels infants. De com parlen al nen interior i obren camins entre el conscient i l'inconscient per fer-nos créixer. Reflecteixen arquetips i ens ajuden a entendre la nostra situació a partir d'una situació irreal. 


Els nens amb els contes reafirmen allò que ja saben. Res no arriba perquè sí ni se'n va perquè sí. Tot té un motiu, un sentit. Tot succeeix per alguna cosa. 

L'amor viu dins del conte i és el que els nens busquen.

Petita bibliografia

  • HAES, Udo de (1991). El niño y los cuentos . Madrid: Rudolf Steiner
Com  actuen els contes en els nens, com entendre la seva esencia i com posar-los en contacte.
  • HAZARD, Paul (1988). Los libros, los niños y los hombres. Barcelona: Juventud.
Relaciona els infants amb el que s’ha escrit per a ells. Però cal escriure  només per a ells?
  • PALEY, Vivian Gussin (2006). La niña del lapiz marrón. Argentina. Amorrrortu
Com fer servir els contes, en aquest cas els de Leo Leonni, a l'escola, per comunicar-nos amb els nens deixant que ells expressin lliurement el que aquests els hi diuen  i créixer plegats.
  • PINKOLA ESTÉS, Clarissa (2003). El jardinero fiel. Barcelona: Ediciones B.
Els contes  segons a quines civilitzacions van  lligats a la vida.
  • Wasserziehr, Gabriela (1997). Los cuentos de hadas para adultos. Una lectura simbolica de lso cuentos de hadas recopilados por J.W. Grimm.Madrid. Endymion
Introducció a la lectura simbòlica dels contes segons la psicologia analítica de C.G. Jung i els seus seguidors. que entenen els contes com expressions de l'Inconscient Col·lectiu.
 

Contes narrats i llegits

  • Murail, Marie- Aude Il: Olivier Poncer(1993) Son papa est le roi. Tolouse. Milan 
  • "A la platja". Dins: tagore, Rabindranath 1966. La lluna nova.  Barcelona. Selecta