dimecres, 29 de febrer de 2012

"Cal un títol, per ser bibliotecari?" : reflexions sobre l'article de Víctor Alexandre

Aquesta setmana, arran del capítol 426 de la Riera emès el passat 7/2/12, s'ha desfermat el debat sobre la formació que ha de tenir el personal que treballa a la biblioteca. Víctor Alexandre recull la polèmica en el seu article publicat a elSingulardigital.cat "Cal un títol, per ser bibliotecari?" i es fa ressó del comunicat emès pel Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya sobre el descrèdit que han rebut darrerament els bibliotecaris.

No només la sorpresa d'un dels personatges de la Riera sobre la necessitat de tenir un títol universitari per treballar a una biblioteca, sinó també les declaracions d'un catedràtic de Filosofia de la UB recomanant als alumnes de Filosofia i Història que busquessin feina a biblioteques i la iniciativa del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Madrid de encoratjar als aturats a treballar a les biblioteques de manera voluntària per reduir les despeses del consistori han encès la polèmica.

A les biblioteques habitualment hi treballen dos perfils professionals:
  • Els bibliotecaris. Són experts en la gestió i organització d'una biblioteca o centre de documentació. Coneixen les tècniques, les normatives i estan preparats per dur a terme tasques i activitats per assolir els objectius marcats per la biblioteca. Es preparen durant 4 anys per poder obtenir el Grau en Informació i Documentació i, com en qualsevol altre professió especialitzada, tenen un títol universitari que els acredita els seus coneixements
  • Els auxiliars de biblioteca. Habitualment realitzen tasques de suport i atenció als usuaris. Per  aquesta posició només cal estar en disposició del títol d'ESO, Graduat Escolar o Batxillerat (segons la institució que els contracta). Malauradament, a Catalunya no tenim una formació específica per a auxiliars de biblioteca, cosa que difereix d'altres comunitats com la valenciana on tenen un batxillerat específic per formar-los. És interessantíssima aquesta formació ja que les tasques que realitzaran a la biblioteca són diferents de les que farien com a administratius

Paradoxalment, la persona que acostuma a estar de cara al públic és l'auxiliar i el bibliotecari es tanca al despatx a fer les tasques més tècniques i de gestió. Això abans no era així. El bibliotecari tenia un contacte directe amb els usuaris i els assessorava en el seu procés lector i en l'aprenentatge, i ho feia en companyia, amb el suport i gràcies també al treball en equip amb els auxiliars. Teniu un molt bon exemple a Can Butjosa on, bibliotecaris i auxiliars treballem colze amb colze ajudant-nos i aconsellant-nos els uns als altres per fer que la biblioteca funcioni millor. Hom pot pensar que el paper de l'auxiliar és prescindible i banal, però sense ells us asseguro que moltes biblioteques no funcionarien gens bé!!! I sinó, fixeu-vos amb l'Àngels, la Mercè o la Sònia... LA FEINADA QUE FAN CADA DIA!!!

El descrèdit dels bibliotecaris ens l'hem guanyat una mica a pols. Ens hem tancat als nostres despatxos oblidant-nos dels usuaris i hem deixat d'imprimir caràcter a les nostres biblioteques fent que totes s'assemblin les unes a les altres. Hem de tornar a restituir la nostra posició i això passa primerament per nosaltres mateixos. El canvi ha de ser de dins cap a fora i no a la inversa! Quan aprenguem a prendre'ns seriosament, a valorar la feina que fem i a reestablir el contacte amb aquells a qui servim de ben segur que se'ns veurà amb uns altres ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada